Què és exactament la intel·ligència de negoci?

Deia Francis Bacon, un dels impulsors del mètode científic, filòsof i assagista anglès del segle XVII que “el coneixement és poder“. El terme d’intel·ligència empresarial, sobretot a través de la popularització del seu terme anglès Business Intelligence, fa referència a totes les eines i estratègies que serveixen per transformar la informació en poder, específicament en el món empresarial.

 

La intel·ligència de negoci és un camp de treball en el qual totes les empreses i entitats hi tenen relació. Les eines que ens permeten observar el que està passant, predir el que passarà i decidir quin camí a seguir les podem considerar eines d’intel·ligència de negoci, fins i tot si estem utilitzant un relativament rudimentari (però eficaç) llibre d’Excel.

 

Les eines d’intel·ligència de negoci es divideixen en 3 grans categories segons la necessitat que cobreixen:

 

  • Eines per la gestió de dades: incorporar i treballar dades de manera regular i el màxim automatitzada possible. Ja siguin dades internes, com facturació o hores dedicades d’un treballador al projecte X, com dades externes. Habitualment aquestes eines també permeten incorporar dades de diverses fonts i estandaritzar-les (com el consum d’un comptador de llum estandarditzat en Euros).
  • Eines per descobrir noves dades sobre el sector d’interès que permeten fer previsions en el futur.
  • Eines per crear informes útils de les dadesCobrir les 2 necessitats anteriors deixa de tenir sentit si no tenim eines que ens permetin visualitzar de manera clara i útil les dades que hem treballat o recopilat. Al voltant d’aquesta necessitat s’està desenvolupant tota una indústria de “visualització de la informació“.

Com pot beneficiar la intel·ligència de negoci a l’Economia Social i Solidària per apropar-se als seus objectius d’expansió i sostenibilitat de les seves iniciatives?

En primer lloc cal conèixer i aprendre a utilitzar eines que ens permetin recopilar informació de manera ordenada, automàtica i en una única base de dades. Les dades per si soles acostumen a tenir poc valor, la metodologia d’interpretació de dades és la que ofereix un valor afegit extraordinari i permet prendre les millors decisions.

Posem per exemple una cooperativa de disseny que ofereix els seus serveis a altres cooperatives.

Aquesta cooperativa treballa per un preu de projecte. Per assegurar la sostenibilitat de la cooperativa cal que almenys el preu del projecte cobreixi el preu de les hores de dedicació dels professionals que executaran el servei. La cooperativa pot anar “a cegues” i confiar que el preu del projecte i les hores de dedicació es compensaran i que no hi ha diferència entre diferents tipus de projectes (per exemple entre dissenyar una pàgina web o un catàleg). Ara bé, utilitzant eines molt senzilles d’intel·ligència de negoci podrem incorporar dades com: les hores dedicades a cada tipus de projecte, el preu hora de les persones contractades, la quantitat de projectes de cada tipus i la seva rendibilitat. Amb tota aquesta informació recopilada, i amb un informe intel·ligible, la cooperativa pot decidir donar més èmfasi comercial en la tipologia de projectes que més els hi interessa per la seva sostenibilitat.

 

Amb aquesta informació ben treballada la cooperativa o entitat tindrà moltes més possibilitats de consolidar-se i créixer en el temps.

Aquest senzill exemple ens mostra per una banda com podem aprofitar la intel·ligència de negoci per prendre les millors decisions a les nostres cooperatives i entitats i per altra com aquesta informació és relativament senzilla de recollir i utilitzar si comptem amb les eines adequades.